Estic escrivint unes línies en busca de la desinhibició intel·lectual no se si es el terme correcte per descriure el que vui dir, desprès potser se'm passi pel cap buscar desinhibició al diccionari i vegi que m'he equivocat, en tot cas aquestes lineas diguem que són la cerca de "algo"(crec que la paraula "algo" tindria que haver sigut vista amb més bon rollete per part del senyor Pompeu, doncs gaudeix d'una dimensió conceptual admirable) és en aquest moment en el que penso si realment es necessita un objectiu per escriure "algo", Perquè no podem escriure com respirem? Sense pensar, no són pocs els escriptors que diuen que necessiten escriure per poder viure, no deixa de recolzar la postura que es pot escriure per escriure, sense cap més intenció que la de fer-ho "perquè si", ara, ara ja nose si estic escrivint per que tinc l'objectiu de desinhibir-me o "perquè si". La paraula "perquè si" també m'agrada, dic paraula i no conjunció de dos paraules o/expressió, perquè de petit jo concebia a la meva ment el "perquè si" i el "perquè no" com una sola paraula, i no era un problema de dislèxia ni de alguna disfunció neuronal, era perquè el significat de "perquesi" i "perqueno" era tant gran que mereixia ser una sola paraula, unida, densa i contundent, contundent com a paraula escrita i fonèticament, perquesi i perqueno representavan per mi un concepte, un concepte infinit, inabarcable, era l'imposició d'una voluntat per sobre de tot, per sobre de qualsevol explicació lògica, racional o irracional, justa o injusta, era una afirmació o negació absoluta sense replica, era blanc o negre sense cap matiç, d'aquesta mateixa forma veig l'antagònic amb la paraula "algo", algo a diferencia de "perquesi" es una paraula de significat difús, de fet "algo" representa tot i representa res, per mi és genial, sóc amant de la lectura i m'agrada imaginar, de la mateixa forma que Davinci deixava figures a mig dibuixar perquè l'espectador les completes amb l'imaginació molt més harmonioses les formes de com les podría representar ell mateix, el escriptor crec que té en "algo" aquest possibilitat de deixar al lector que gaudeixi del tot i del res, que la seva ment lluiti per dibuixar la seva pròpia idea del que representa aquest algo.
Per tot, per res i perquesi, ara m'hem vaig a dormir.